La preparació del nou cop d'estat a Veneçuela

De manera molt semblant a com es va orquestrar en una conjunció inèdita i ja amplament demostrada entre infiltrats policials de la oposició golpista i antidemocràtica veneçolana, agents i col·laboradors de la CIA i els mitjans de comunicació oligopòlics i conservadors clàssics i hegemònics a la regió, no sense la col·laboració dels mitjans globals, amb la CNN al capdavant, nous disturbis ocorren a Caracas que ens son presentats en forma inversa a la seva realitat per donar inici a la justificació d'un nou cop d'estat al país.

Aquest cop -a l'igual que amb els incidents de Puente Laguno el 2002- es tracta d'una manifestació opositora (antichavista) que acaba la seva legitima -i plenament permesa- protesta als carrers en un criminal atac a la Facultat de Trabajo Social de la Universidad Central de Venezuela, al cor de Caracas- espai on es realitzà bona part de les activitats del 6è Forum Social Mundial el gener del 2006. Coberts per la impunitat que els permet la prohibició de les forces d'ordre públic d'entrar i intervenir al recinte universitari , com a molts altres llocs, pel principi d'autonomia universitària, sense el premis del rector. aquest, també opositor, s'hi oposa fins i tot quan els disturbis escapen a tot control i ha esclatat una episodi de gran violència a ,'interiro del campus.

En arribar-hi ataquen indiscriminadament l'edifici de la faculta tde Treball Social , on es troben aquarterats estudiants progressistes i revolucionaris que recolzen el procés de transformacions que viu el país. Es llencen pedres a l'edifici, es cremen bancs a l'entrada, a les parets de la facultat i sota les finestres de l’edifici, i es llancen, sorprenentment, bombes lacrimògenes al seu interior; un detall significatiu, doncs aquesta es una arma reservada a les forces de control de l'ordre, a diferència dels clàssics cocktais molotov que sí poden fets de forma casolana. En tota manifestació, de gasos lacrimògens només en disposen les forces de l'ordre, i en alguna ocasió son retornades pels manifestants que les prenen mig enceses per reenviar-les als seus propietaris. Però tenir-les d'entrada, com es veu be en les imatges no editades que trobareu al final del següent link,
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=58737

significa que les protestes compten amb algun tipus d’ajudes oficials i amb una organització no purament espontània.

Al link trobareu imatges censurades a Europa, que son prèvies a les que aquí se'ns ha mostrat, com el 2002, fins al cansanci, i que les expliquen i legitimen.

Els estudiants bolivarians son reduïts dintre l'edifici, amb perill d’asfíxia, patint la calor dels focs i impedits d'escapar de l'edifici ni de defensar-se o dialogar de forma sensata amb els atacants, plens d'odi i violència. L'edifici es troba del tot rodejat per col·lectius que com podreu veure al video del link, estan del tot exaltats, ataquen permanentment la persona que enregistra els fets, i mostren una actitud filo-feixista que ens pot recordar escamots falangistes d'altres països.

A tot això els estudiants revolucionaris atrapats, uns pocs d'entre d'ells que disposen d'armes de foc, responen passada una bona estona a l'assetjament, amb trets, dels quals alguns fereixen els atacants. Aquest semblava l'objectiu cercat pels atacants, doncs cap altra resposts sinó una escalada de la violència era lògicament esperable a un atac així. Es parla d'un mort, fet que recorre les noticies del mon sencer, i és desmentit tot seguit, un cop la noticia ja ha corregut mon. Finalment hi ha sis ferits.

A Europa de tot això veiem únicament les imatges dels bolivarians defensant-se i enlloc de parlar del dret legítim a la defensa davant el violent atac gratuït antichavista, se'ns parla de violència gratuïta i indiscriminada de cossos chavistes que entren a la universitat.

Aquestes son les ultimes gotes necessàries per acabar d'intoxicar la opinió pública local i global i per acabar d'omplir el got que justifiqui, com es feu 5 anys enrere, un nou cop d'estat que deposi el president Hugo Chavez i els canvis socials i democràtics que viu el país, un cop que des de tots i cadascun dels mitjans hegemònics a Europa -de la Cope a la Ser, d l'Abc a El Pais, d'Antena 3 a Tv3, com en un nou No-do corporatiu global- s'ha generat per activa i passiva la imatge falsa però eternament repetida d'un president autoritari i populista, ben lluny de la realitat al país, en un distanciament de la realitat que podem constatar en un exemple concret amb la descripció d'aquest atac i la seva resposta. La raó de fons de la protesta se'ns presenta com el rebuig a la reforma constitucional que en paraules de Lorenzo Milà al Telediario de TV1 "eternizará a Chavez en el poder”, com d'altres formes ens ho han deixat entendre els altres mitjans. Obliden de mencionar un detall important. S’eternitzarà només si és votat eternament, doncs la reforma que proposa consisteix senzillament en canviar de la forma nordamericana a l'espanyola, on un Felipe Gonzalez no s'ha de limitar a dos mandats, sinó que si és votat pot accedir a tres quatre o cinc eleccions, com ell féu... només si es votat democràticament. Tanta por és te a la democràcia quan un president revolucionari i alhora democràtic te una popularitat d'entre el 60 i el 80%?

Cal que observem i fiscalitzem bé els nostres mitjans de comunicació hegemònics a casa, els constrastem amb les informacions que ofereixen altres mitjans com

http://www.telesurtv.org/
http://www.aporrea.org/
http://www.rebelion.org/
http://www.gobiernoenlinea.ve/

i observem d'aprop quina actitud i quin posicionament tindran. i si seran enganyats per les seves fonts o ens voldran enganyar de forma plenament conscient. Espanya te molts interessos al país i al continent, que passen justament pel recolzament a les élites tradicionals filo-colonials que han governat des de fa dos segles i l'atac a les varies formes als governants que inicien canvis de justícia social i democràcia com actualment fan Chavez, Morales o Correa.

Vegeu les imatges i el text que en parla en aquest link, compareu-los amb el que ens diuen i ens diran els mitjans europeus, i treieu conclusions per vosaltres mateixos.

Salut!